Pregunta.- Va ser dur iniciar un projecte en sexologia als anys vuitanta a Lleida?

Resposta.- Bé, no hi havia massa competència... però no; el tema d'educació sexual va encaixar ràpidament. I a nivell de consulta també va funcionar. Les parelles que hi acudien, no havien parlat de sexualitat, ni amb els pares, ni al col·legi; i entre ells, molt poc. En canvi, anaven a veure un tipus, anomenat Santiago Frago, a explicar-li aspectes de la seua vida íntima. Jo els admirava profundament. Actualment la gent acudeix amb més tranquil·litat a aquest tipus de consulta.
– O sigui, no només s'ha dedicat a l'educació sexual a les aules.
– D'educació sexual, ja no em queda res per veure. El darrer projecte es va iniciar fa quatre mesos: educació sexual per a majors de 65 anys, amb assessorament específic per a ells. Jo no en conec cap altre en tot el país. Havent treballat amb joves a les aules i amb les respectives famílies -el programa iniciat a Almenar contempla una triple vessant: alumnes, famílies i professor-, ja està tot cobert. També hi ha altres tipus de col·lectius: sord-muts, gent amb lesions medul·lars... i les embarassades i els embarassats. Sí, embarassats, perquè cal tenir clar que s'hi queden els dos. L'època de l'embaràs defineix la posterior vida de parella. Amb el meu equip de professionals realitzem cursos de formació continuada a docents, metges i altres col·lectius sanitaris.
– Parlem de sexualitat o encara és un tema tabú?
– Crec que una mica menys. La sensació que tinc és que, en aquests darrers vint anys, ha canviat el fet que la gent jove parla més de sexualitat, els és còmode. També ha augmentat la complicitat entre els fills i els pares i mares. Però, per altra banda, no hi ha hagut tants avanços en les limitacions interpersonals. Diguem que l'aspecte de les actituds en el tema de la sexualitat va molt més lent.
– Les actituds encara són una mica antigues?
– Bé, més que antigues, és que encara ens falta acceptar la diversitat. El gran valor de la diferència és un tema que cal cultivar. Els missatges que es transmeten a través dels mitjans de comunicació encara tendeixen a difondre que tot el món ha de pensar el mateix, desitjar el mateix. Cal incidir en l'interès que té el fet que siguem diferents i fer-ne un valor.
– Per què hi ha tants embarassos entre gent jove?
– Crec que aquesta pregunta té una resposta fàcil, tot i que mai s'ha donat la correcta perquè sempre s'ha considerat que la gent jove no té informació.
– Però dir això, actualment, no és una fal·làcia?
– Evidentment. No és sostenible perquè no hi ha un altre país al món amb més informació sobre anticoncepció que aquest. Casualment, és dels països europeus que més altes taxes d'embarassos en gent jove té. La causa és que la gent jove es mou en un gran error: té una concepció de la sexualitat molt genitalitzada; atén un model cultural que també s'hi basa. A la gent jove els dic que són avorrits, i que l'avorriment provoca embarassos. És a dir, que la manca de creativitat, de joc eròtic, d'ingeni, propicia aquesta situació. Aquesta és la causa principal, però n'hi ha altres.

La clau: el desig
– Quines?
– Per exemple, el desig. En temes de pràctica i conducta sexual, la gent jove no desitja fer segons quines coses: ha de fer-les. En canvi el desig és el camp més apassionant de la sexologia. I una tercera causa seria perquè no hi ha una perspectiva de risc.
– Es pot dir que el model cultural genital del qual parlava afecta a tota la societat?
– Evidentment. Aquí ningú no se n'ha escapat. A vegades ens entretenim en veure que cal fer campanyes de prevenció d'embarassos, amb anticonceptius, i ens oblidem d'una feina de formació amb els joves. Cal treballar certs aspectes que tenen a veure amb la pròpia persona: el ser sincer amb allò que un desitja, el saber-se moure bé sota les pressions socials, l'autoestima... Aquest, per exemple, és un tema fonamental: qui no s'estima, s'arrisca més a tot. I també les pròpies relacions entre noi i noia, entre homes i dones: en quins termes s'estableixen, com es mouen...
– Hi pot haver entesa?
– Crec que sí, que n'hi ha, però sempre des de la diferència. Som molt diferents, però és això el que és divertit i el que fa que la gent intenti estar amb uns i no amb els altres. Cal moure's en el bilingüisme sexual, entre sexes.
– Fins ara hem estat monolingües?
– Crec que s'ha tendit a que ens equiparéssim en termes molt semblants. En canvi els homes no volen dones que siguin com ells i les dones no volen homes que siguin com elles. Cal que hi hagi igualtat en altres àmbits, però en el moment de ser dona o ser home, som diferents, i està bé, si no, quin avorriment, oi?
– Li llegeixo una frase: "Els mètodes anticonceptius no serveixen, fonamentalment, ni per a prevenir embarassos ni per evitar malalties de transmissió sexual".
– Dit així, segurament pot sorprendre; però té una explicació clara: cal tenir una visió de l'anticonceptiu molt més lúdica, molt més divertida. L'anticonceptiu no s'ha de veure com un objectiu de prevenció, sinó com un recurs que ens permet ampliar el nostre ventall eròtic, veure si amb això millora la nostra vida sexual, i secundàriament, evitar l'embaràs. És a dir, que l'ús d'anticonceptius no garanteix que una parella estigui millor en el pla íntim.
– Em parla una mica del desig?
– Aquest tema demana molta feina, sobretot amb la gent jove. Constantment, les noies de 14 a 17 anys, es queixen molt dels nois. A les noies els dic que són una mica mentideres, i quan s'enfaden els dic: "Imagineu que un noi i una noia s'agraden. I el noi li diu que facin tal o qual joc sexual i s'enrotllin. Moltes noies pensen que no ho tenen massa clar, però que si no ho fan, ell igual s'enfada. I s'enrotllen. I al dia següent ell trenca la relació. Aleshores ella s'enfada molt." Però jo els dic: "Però bé, aquí, qui és la que no ha estat sincera amb allò que desitjava fer?" I les noies callen. És com si, quan escoltem el nostre desig, realment, perjudiquéssim a l'altre. Cal ser sincers, i poder-nos permetre dir que sí o dir que no. És un tema de treball molt difícil i sobretot amb les noies.
– Per què especialment amb les noies?
– Diguem que la idea d'amor potser les lliga. A la gent de segon de batxillerat els explico una història d'una parella que es troba en una festa i es cau molt bé. Ell pensa: "Aquesta noia està molt bona". I ella pensa: "Quin noi tant maco". Queden pel següent cap de setmana. Ell pensa: "M'enrotllaré amb ella"; i ella: "Cada vegada m'agrada més". El següent cap de setmana. Ell: "Li tocaré els pits"; ella: "M'estic enamorant". Al següent; ell: "Acabarem fent-ho"; ella: "L'estimo". I arriba el moment fonamental en el qual ell li planteja fer-ho. I ella pensa: "L'estimo. Però fer-ho... Però és que l'estimo!". I quan ja ho han fet, i ell està una mica fred, ella li pregunta: "Però què et passa?"; "No, res". El nivell de compromís dels dos és molt diferent. Ella se sent doblement malament; primer, perquè no ha sorgit la parella adequada pel que fa al compromís. I segon i fonamental: és una cosa que ella no desitjava fer i ho ha fet per amor, i això no és suficient. Hi ha coses que no es poden fer per amor, perquè el cos no menteix.
– Els adults ho tenim més clar, tot això?
– He donat moltes voltes per diferents aules i en grups de conferències, i sempre he percebut la idea que els homes sempre en tenen ganes. En canvi, a consulta el que més veig és que elles es queixen que ells no en tenen ganes. És com si allò públic i privat, no encaixés. Finalment vaig arribar a una conclusió una mica polèmica que és que els homes sempre en tenen ganes perquè no saben de què tenen ganes. I les dones, com a mínim, sí que saben de què no tenen ganes. Darrerament, en un congrés estatal sobre sexologia vaig donar una ponència sobre teràpia sexual en clau educativa. I parlant del desig vaig fer una asseveració davant de tots aquells professionals. Vaig dir que el desig sexual en estat pur, en les dones, es posa en marxa a partir dels 35 anys. Fins als 35 tot és il·lusió i entusiasme. L'home no està establert perquè és molt confús. No hi ha manera de concretar-ho.
– Es pot parlar dels cicles sexuals d'home i dona?
– El desig sexual és el que millor es conserva amb l'edat. En el recompte que fem en aquests programes d'assessoria per a gent gran sorgeix que si hi ha bona salut, ningú es queixa d'haver perdut el desig. A vegades és una mica difícil l'execució del desig, però tots afirmen que el seu cap segueix sexy. Hi ha canvis cíclics i de fet el desig és molt fluctuant, perquè hi ha mil variables: preocupacions, dificultats relacionals, consum de certs fàrmacs... El desig és el primer que es veu afectat i, de vegades, cal permetre's no tenir desig.
– Com és la sexualitat de la gent de la tercera edat?
– Bé, en la gent gran, la salut és un tema fonamental. Hi ha una edat cronològica, una de salut i una social. A la gent gran, una d'elles li pot dificultar una bona eficàcia en el terreny sexual. Amb la gent gran ens trobem amb persones que han abandonat el pla íntim, perquè quan mor la seua parella, la seua pell mor amb ella. Passa més en dones que en homes. Per altra banda, el fet de com es viu la sexualitat de gran té molt a veure en com es va viure de jove: en realitat creem les condicions de la sexualitat adulta quan s'és jove. En el model genital, del qual hem parlat, l'home tindrà una gran responsabilitat, per si té problemes d'erecció. En la mesura que un es dediqui a divertir-se més en la seua sexualitat de jove, dependrà menys en el futur de certs jocs, amb la qual cosa li serà més fàcil acceptar certes dificultats. Per altra banda, la gent de la tercera edat també s'ha vist una mica sotmesa pel fet que, entre els joves, el sexe entre padrins no està ben vist. La gent jove és poc tolerant pel que fa a la sexualitat dels grans. Els joves limiten la sexualitat de la gent gran perquè no els sembla raonable que gent tant lletja, -lletja segons el model estètic social més jove-, practiqui sexe. Consideren que és exclusiu per a la gent jove. I això la gent gran ho percep, per la qual cosa, fan molt discretes les seues relacions.
– El contacte és bo a qualsevol edat.
– És bo estimar i que t'estimin, fins i tot per a la salut. Cal acariciar. Si a un bebè no se l'acaricia, es mor. Però si a un adult no se l'acaricia, s'entristeix; i si a un ancià no se l'acaricia, es posa malalt. És que la gent es toca poc i la pell és molt important. És una de les claus de l'educació sexual.
– Una?
– Sí; perquè, què entén cadascú per educació sexual, per sexe, per sexualitat? La gent confon aquests conceptes bàsics. Sexe és allò que s'és; la sexualitat, allò que es viu i l'eròtica, allò que es fa. Per relacions sexuals la gent entén relacions genitals, entre penis i vagines; i nosaltres entenem entre sexes, entre homes i dones. Encara hi ha la idea d'educació sexual com una cosa preventiva enlloc d'un intent de cerca de valors, de ser home i ser dona, les trobades, les relacions, el desig...
– Sembla que l'educació sexual ajuda a viure.
– És clar, cal entendre-la com una eina per estar millor, amb ells, amb elles. Tot i que la gent jove té una visió poc tolerant. Que sí, que accepta la diferència, però no la comparteix. Potser amb l'edat un va entenent que allò que és més raonable és escoltar el propi desig.
– Alguna recomanació per tal que els lleidatans siguin més feliços, si cal, sexualment?
– Per als joves, que escoltin el seu desig. Per als adults, que inverteixin en parella, que també és una inversió en fills i filles, els quals han de veure, que no suposar, que els seus pares s'estimen. Els pares han de donar enveja com a parella, als seus fills. I per a la gent gran, si els respecta la salut, que es permetin tornar a lligar; si volen. A Benidorm diuen que s'hi lliga molt... i a Salou, a Cambrils...